montseval

martes, 12 de febrero de 2013

Visitant Senegal: de Dakar a San Louis, 25 de desembre


El dia de Nadal ens aixequem tardet. Hem quedat amb en Mamadou al bar Katia, just davant de l'hotel. Croissants i cafè. I sortim cap al nord. Tot el camí anem veient un paisatge sahelià, que ja coneix-ho bé: baobabs i acàcies, però també dos tipus de palmeres, una de les quals que te uns cocos petits serveixen de menjar als micos; encara que tota l'estona estem a prop de la costa no veiem el mar. 
Gran baobab
Estic exultant: sempre havia tingut ganes de veure el riu Senegal i miro per la finestra i vaig enviant whats Apps i sms (només em contesta la Circe). Parem a dinar a Thies a un restaurant tot adornat de motius de Nadal i seguim. Abans d’anar al lloc previst li diem a en Mamadou que volem conèixer Sain Louis, i li sembla bé per que justament ha de comprar menjar. Així que entrem a aquesta ciutat, situada en una illa prop de la desembocadura del riu, que havia estat la capital de tota l’Àfrica Occidental francesa, pel meravellós pont de Faidherbe construït l’any 1987 –abans s’hi havia d’arribar en canoa-. El pont s’havia anat degradant, però precisament fa poc ha estat rehabilitat i llueix amb tot el seu esplendor. És festa i hi ha regates i tot està molt animat.


Anem al mercat: ens encanten els peixos de l'Atlàntic, tant diferents dels nostres. Alguns els coneixia de les Açores. Les africanes del mercat són malhumorades a tope i no ens deixen fer fotos, ni a elles, que ho trobem bé, ni als peixos o als pebrots, cosa que ens mosqueja, encara que alguna la aconseguim. 
Finalment ens dirigim cap a Coeur Dieye, al costat del poble d’en Mamadou, al lloc que comparteix amb la Françoise, i arribem de nit. Encara hem de fer uns quants metros amb la maleta per un sol totalment sorrenc, de sorra fina: no tenim llum però amb les llanternes ens ensenyen on dormirem, unes petites cases que ens agraden.
Desgraciadament hi ha lluna quasi plena: era un lloc ideal per veure estels, la Via làctia que enyoro. Sopem amb la Françoise i els altres inquilins, una parella de franco- canadencs amb els seu nen de deu anys

Estem a un lloc preciós situat a la fi del món. Es justament la langue de Barberie.


No hay comentarios: