Senegal: Keur.Dieyé, La langue de Barbarie, Le Djud. 26 de desembre

Ens despertem. Al nostre costat el riu Senegal, ja molt a prop de la desembocadura. Acàcies, casuarines i figues de moro. I la Langue de Barbarie, entre el riu i el mar. No tenim llum ni aigua però el lloc és deliciós. 

Desprès d'esmorzar pa amb exòtiques melmelades anem cap el parc natural del Djud, una gran reserva d'ocells. 

Sempre cap al Nord. Pel camí, Àfrica és Àfrica, dones amb recipients al cap. Els camins són sorrencs i anem amb un cotxe força atrotinat conduit per en Babacar. En Mamadou s’ha quedat i en canvi venen la Karen i el seu fill Ilam.

El camí no és molt llarg, però si dolent i triguem molt. per fi, a l'hora de més calor estem a una piragua, veient tota mena d'ocells, dos cocodrils i un facoquer. Hi ha cormorans petits i grans, pelicans, bernats pescaires, ibis, ibis sagrats, avocetes, càlaos i molts més que no sabria traduir. El conductor de la piragua ens acosta als millors llocs, però desprès la Françoise no li vol donar propina.

Una colònia de mils  de pelicans

"Le petit picnic simpa" l'hem de fer a l'ombra del cotxe doncs la vegetació són matolls espinosos i alguna acàcia llunyana. En Babacar treu un matalàs brut i la catifeta de resar i allà ens acomodem a menjar uns entrepans -bons- i una síndria.

Prenem un cafè a un hotel agradable i tornem cansats i feliços a mitja  tarda, a Keur Dieye, a banyar-nos al riu- Hortènsia, Françoise- on veiem una magnífica posta de sol, mentre jo recullo grandioses petxines. 

Dutxa a l’africana, però l’aigua és calentona, ha estat tot el dia en un dipòsit de color negre. Sopem peix fresquíssim cuinat per en Mamadou.